Presoner dels tagàlogs

El 1898 fou un any negre per a l'Estat Espanyol, però molt més per a tota una generació de classe baixa que es va veure immersa en unes guerres que tenien lloc a l'altra banda del planeta. Una generació trencada per allò que algú ha batejat, buscant un símil amb la recent història del EUA, com el nostre Vietnam. Gràcies als testimonis que visqueren aquelles hores amargues, els lectors atents hem pogut fer-nos una idea de com ho van passar els soldats de l'exèrcit colonial. Verdad de José Escribá és una magnífica mostra d'aquests testimonis que el documentalista Vicent Climent, que ja ens va delectar amb el seu anterior treball : Col·leccionisme de llibres a la Ribera, editat en aquesta col·lecció, recull del seu propi arbre genealògic i ens l'ofereix perquè puguem fer-ne un bon tast.

Manel Alonso

Des d'ací volem retre homenatge a tots aquells homes que poden ser considerats els veritables últims de Filipnes. Aquests homes, finalitzada la guerra quedaren en poder dels tagàlogs, van ser utilitzats com a esclaus, sotmesos a tota classe de vexacions i exposats a malalties. El seu sacrifici, sofriment i heroïcitat, no va tindre en molts casos cap recompensa, ni ha estat recollit als llibres d'història. entre els veritables últims de Filipines cal esmentar:

José Escribá Bisquert, d'Alberic.

Juan Antonio Fernández González, de San Pedro de Mallo

Francisco Herrera Sánchez, d'Alhaurín el Grande (Màlaga). fou condecorat amb dues creus al mèrit militar i amb la creu al sofriment per la pàtria. Des del 19 de novembre del 2004 té un carrer dedicat en honor seu a Alhaurín el Grande.

Mariano Mediano, de Peralta de la Sal ( Martín de Pozuelo, Eduardo i Tarín, Santiago: "Los verdaderos últimos de Filipinas" en Magazine, suplement setmanal de Levante-EMV i La Vanguardia, 12 de març del 2000).

VCF.