miércoles, 14 de enero de 2009

Descripció del marquesat de Llombai de Francesc Benlloch


          El 1756, el jurista Francisco Benlloch, advocat del Consell Reial i governador del marquesat de Llombai, va redactar aquest manuscrit sobre la història, l'economia i la societat d'aquest indret del País Valencià. Es tracta d'una font per al coneixement i l'estudi dels pobles que formen la foia de Llombai al segle XVIII, però també d'abans per la documentació que hi aporta.
          En aquesta edició es confronten, en notes a peu de pàgina, les diferències del manuscrit original del 1756 i un manuscrit posterior de l'any 1757 del mateix autor.








Les vaques futbolistes





Paca i Taca són dues vaques que s'avorreixen en la granja on viuen, per això decideixen jugar a futbol. La idea, però, es torna un malson perquè no tenen baló i no troben cap cosa que puga sustituir-lo. Proven amb un meló d'alger, amb un cabdell de llana... però res no funciona. La capacitat d'inventiva i l'afany de superació de les dues vaques faran que, finalment, facen un pacte amb el granger per donar-li la millor llet a canvi d'un baló de futbol.



Angela ORTIZ ORTS i Vicent CLIMENT FERRANDO. Editorial Baula. Col·lecció Albades, 5.

Manual de documentació àudio i visual en ràdio i televisió


AUTORS:


Enric Bellveser Icardo, ed. ; Lola Alfonso i Noguerón; Vicent Climent i Ferrando; Concepció Ferrer i Simó; Cristina Garcia i Ramon; Begonya Garrote i Villanueva; Juli Pascual i Ferrer; Carme Persiva i Ripollés, Maria Such i Juan



ÍNDEX:


1. Antecedents i característiques. 2. Suports: Descripció física i conservació. 3. L'anàlisi documental. 4. La selecció i la recerca. Annexos. Bibliografia.


Presoner dels tagàlogs



El 1898 fou un any negre per a l'Estat Espanyol, però molt més per a tota una generació de classe baixa que es va veure immersa en unes guerres que tenien lloc a l'altra banda del planeta. Una generació trencada per allò que algú ha batejat, buscant un símil amb la recent història del EUA, com el nostre Vietnam. Gràcies als testimonis que visqueren aquelles hores amargues, els lectors atents hem pogut fer-nos una idea de com ho van passar els soldats de l'exèrcit colonial. Verdad de José Escribá és una magnífica mostra d'aquests testimonis que el documentalista Vicent Climent, que ja ens va delectar amb el seu anterior treball : Col·leccionisme de llibres a la Ribera, editat en aquesta col·lecció, recull del seu propi arbre genealògic i ens l'ofereix perquè puguem fer-ne un bon tast.

Manel Alonso



Des d'ací volem retre homenatge a tots aquells homes que poden ser considerats els veritables últims de Filipnes. Aquests homes, finalitzada la guerra quedaren en poder dels tagàlogs, van ser utilitzats com a esclaus, sotmesos a tota classe de vexacions i exposats a malalties. El seu sacrifici, sofriment i heroïcitat, no va tindre en molts casos cap recompensa, ni ha estat recollit als llibres d'història. entre els veritables últims de Filipines cal esmentar:



José Escribá Bisquert, d'Alberic.


Juan Antonio Fernández González, de San Pedro de Mallo


Francisco Herrera Sánchez, d'Alhaurín el Grande (Màlaga). fou condecorat amb dues creus al mèrit militar i amb la creu al sofriment per la pàtria. Des del 19 de novembre del 2004 té un carrer dedicat en honor seu a Alhaurín el Grande.


Mariano Mediano, de Peralta de la Sal ( Martín de Pozuelo, Eduardo i Tarín, Santiago: "Los verdaderos últimos de Filipinas" en Magazine, suplement setmanal de Levante-EMV i La Vanguardia, 12 de març del 2000).

VCF.

Col·leccionisme de llibres a la Ribera


L'autor ha fet pelegrinatge per totes aquelles biblioteques més importants de la comarca o, si més no, per totes aquelles en què li han facilitat l'accés. Una bona mostra, i deversa, del que ara i ací, en les darreries del segon mil·leni, són aquests àmbits de saviesa, públics o privats, àmbits de cultura i de merescut orgull. I en el seu interessant recorregut als sancta sanctorum dels llibres, Vicent Climent ha trobat biblioteques considerables que recullen llibres manuscrits, documents, programes de festes, opuscles, retalls de periòdics, receptes, revistes: d'àmbit local, comarcal, nacional o estatal, etc. i biblioteques més discretes. biblioteques públiques [...] i biblioteques privades: de llauradors, benestants, de funcionaris, de botiguers lletraferits, d'editors, de farmacèutics, d'escriptors [...] i biblioteques de capellans.

Josep Lozano Lerma

Sueca, bressol de bibliòfils

Recull dels articles de la sèrie "Bilioteques de la Ribera" publicada a Levante-EMV que fan referència a la ciutat de Sueca. Una edició de la Biblioteca Municipal de Sueca.